El posicionament del poder executiu i bona part del legislatiu, així com el judicial, posa de manifest una vegada més que els pilars del règim del 78 són intocables. En un Estat de dret tothom és igual davant la llei, i en aquest cas concret, no és només que la monarquia no està sotmesa a votació, sinó que veiem com no hi ha cap intenció de fer-la rendir comptes davant la ciutadania.

Així doncs, podem constatar que el govern autoanomenat “més progressista de la historia” amb el PSOE i Podemos no té a la seva agenda política abordar la reforma de la Constitució en qüestions fonamentals. Ja han demostrat que no en tenien en relació al dret a l’autodeterminació, i ara veiem com tampoc en tenen a poder decidir si volem ser una república.

En definitiva, aquesta actitud ens carrega de més raons per lluitar per una Catalunya lliure on es pugui construir un país en base a la voluntat ciutadana i deixar d’estar sotmesos a una “casta política” hereva de la transició que vol perpetuar l’status quo en benefici d’interessos personals.